GYNOCINE PROJECT

Barbara Zecchi, 2012

 

Elena Jordi és el pseudònim de Montserrat Casals i Baqué (Cercs 1882 - Barcelona 1945), actriu de vaudeville i presumpta directora del curt Thaïs (1918), que, tot i el seu èxit, va desaparèixer sobtadament de les escenes. Miquel Porter afirma que Jordi, “una de les reines del Paral.lel i especialista en vodevil que . . . a més d’actuar s’autoproduí i dirigí Thais (1918), adaptació molt lliure del llibret de l’òpera del mateix títol, que li serví per a exhibir la seva gràcia innata però també un vestuari impressionant”) (1996: 216).

El treball inestimable de Josep Cunill, Elena Jordi: una reina berguedana a la cort del Paral·lel (1999), ofereix una detallada reconstrucció de la vida d'aquesta polifacètica artista que va aconseguir l'èxit com a actriu, com a directora de la seva pròpia companyia de teatre i com empresària.

Elena Jordi va començar la seva carrera com a actriu el 1909. El seu èxit en les companyies Xirgu i Santpere va ser immediat i tan gran que aviat va crear la seva pròpia companyia de vodevil al Teatre Espanyol de Barcelona. El 1916, va fer el salt al món del cinema. Segurament, segons Cunill (1999), va ser animada per un dels seus actors de Teatre Espanyol, Domènec Ceret, que des de l'any anterior dirigia la productora Studio Films.

En breu temps, tots els actors de la "companyia de vodevil de l'Elena al complet") (Cunill, 1999: 111) actuaven a Studio Films, incloent a la mateixa Elena Jordi i la seva germana Tina. El primer paper de Jordi com a actriu de cinema va ser en la pel·lícula La boja del monestir (Domènec Ceret, Joan Solà i Alfred Fontanals, 1916), protagonitzada per Lola París, al costat de Consol Hidalgo i Domenec Ceret.

                           Teaser de "Buscando a Thäis" (Director David Casals-Roma)

Sembla que la col·laboració d'Elena Jordi amb Studio Films no es va limitar al transvasament d'actors de la seva companyia a la de Solá i Fontalas. El 1918 la mateixa Elena Jordi va protagonitzar i va assumir la direcció de la pel·lícula Thaïs per Studio Films. Desafortunadament, no s'han trobat encara còpies de Thais. És difícil determinar l'abast de distribució que va tenir aquesta cinta, perquè per aquests anys es van realitzar altres adaptacions de l'òpera de Massenet, totes titulades Thais.

Cal destacar un altre projecte de gran importància per a l'actriu, tot i que acabés en un fracàs: la construcció del Teatre Elena Jordi. Suposadament, després de 1930, l'actriu va abandonar per complet l'escenari i la vida pública. Elena Jordi va morir a Barcelona el 1945.

 

Bibliografía sobre Elena Jordi:

-CUNILL, Josep (1999), Elena Jordi. Una reina berguedana a la cort del paral.lel., Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.

-MELÉ-BALLESTEROS, Irene (2013)  Elena Jordi y el Mito de Thais, Master Thesis, University of Massachusetts

-PORTER I MOIX (1996), «Cinema: De la crisi productora a la introducció del Parlant», Història de la cultura catalana: Volum VIII. Primeres Avantguardes 1918-1930, Pere Gabriel (ed.), Edicions 62, Barcelona.ZECCHI, Barbara (2014)  Desenfocadas. Cineastas españolas y discursos de género. Barcelona: Icaria

-ZECCHI, Barbara (2013) «Dos pioneras entre el teatro y el cine: Elena Jordi y Helena Cortesina» De los orígenes a la revolución tecnológica eds. Emma Camarero y María Marcos Ramos, Salamanca: Ediciones Antemas, pp. 377-388

 

      Per citar, si us plau utilitza la referència:  Zecchi, Barbara (2012): «Bio-filmography of Elena Jordi»,

      Gynocine Project, Barbara Zecchi, ed, www.gynocine.com